Bon estiu!

El 30 de juny convidem a berenar a les famílies dels infants de 2-3 anys, que el curs vinent canvien d’escola, cada grup en el seu espai del jardí. Les nenes i els nens preparen una coca i la cuinera ens prepara una plata amb fruites d’estiu.

Hem pogut compartir una estona tots junts en aquest curs diferent, marcat per les restriccions sanitàries, que no ens han permès fer totes les trobades habituals amb les famílies.

Amb aquest petit comiat hem passat una tarda molt agradable, familiar i emotiva.

Us desitgem un molt bon estiu a tots! Als petits de l’escola us esperem al setembre amb il·lusions renovades i als més grans us desitgem molta sort i que continueu creixent amb la mateixa empenta i curiositat que ens heu mostrat cada dia. Per nosaltres ha estat un plaer coneixer-vos a cadascun de vosaltres, tots sou especials i únics. Fins sempre!!

El tastet de fruita

A l’escola, a partir de que els infants tenen un any, oferim un tastet de fruita a mig matí. Creiem que és una bona oportunitat per a integrar un hàbit saludable, ajuda a que els infants vagin acostumant-se a provar diferents gustos i textures i també a que arribin a l’hora de dinar de forma més tranquil·la.

Cap a les 10h preparem a cada aula un petit esmorzar amb dos o tres fruites de temporada, tallades a trossets. Els infants tenen l’oportunitat de decidir si en volen menjar o no, triar quines fruites volen tastar i si volen repetir.

És un moment de trobada, on els infants seuen a la taula al costat de l’educadora que pela i talla les diferents fruites demanant la col·laboració dels infants en la mesura de les seves possibilitats: pelar mandarines i plàtans, passar-li el plat al company, netejar la taula amb el drap en acabar…

La importància del temps i les rutines a l’escola bressol

El dia a l’escola s’organitza tenint en compte els moments de joc, de relació, d’experimentació, i, sobretot, de les rutines de la vida quotidiana: els àpats, el descans i la higiene personal, que són les que marquen el ritme de vida col·lectiva. Aquesta estructura, que es repeteix cada dia de forma similar, orienta i dona seguretat als infants.

No sempre es dona la importància que mereixen aquestes activitats quotidianes i sovint acaben prenent més protagonisme altres activitats planificades, ja sigui explicar un conte, una sortida, pintar…

Des d’un punt de vista pedagògic, sabem que aquests moments de vida quotidiana són rellevants perquè promouen el desenvolupament de les capacitats de l’infant i la seva progressiva autonomia, sempre que afavorim la seva participació en elles.

Cal donar temps a l’infant perquè pugui provar i equivocar-se, per aprendre a fer per ell mateix: agafar la cullera per menjar, rentar-se les mans, treure’s la roba per anar a dormir, etc. És partint de la pròpia acció que l’infant va assolint autonomia, amb la satisfacció que proporciona aconseguir fer les coses per un mateix i sentir-se competent.

Aquests moments també ens ofereixen l’oportunitat d’establir una relació més íntima, personalitzada, de confiança i complicitat, que ens ajuden a coneixe’ns millor i reforçar el vincle afectiu. L’adult acompanya l’infant anticipant-li el que farem, posant paraules a les seves accions, explicant-li el que esperem que faci i responent a les seves necessitats.

Tots els moments que compartim amb els infants, totes les activitats, totes les relacions, totes les cures tenen un gran valor educatiu.

La curiositat, motor de l’aprenentatge

L’ésser humà mostra ja en les seves etapes inicials de desenvolupament una gran curiositat per si mateix, pels altres i pel seu entorn.  En el cas dels infants més petits es pot constatar aquesta curiositat per l’observació de tot allò que l’envolta i per la voluntat de tocar i manipular els objectes que tenen al seu abast. D’aquesta manera van aconseguint  informació que els serà molt útil en el seu procés d’aprenentatge.

A l’escola acompanyem oferint espais i materials adients, que generin emocions i que impulsin a conèixer de manera autònoma. L’infant aprèn a través de l’acció i també de la relació amb els companys,  ja que observant allò que fa l’altre també s’aprèn i es genera reflexió.

En Roc està concentrat desgranant una panotxa i l’Hugo l’observa amb atenció, rics moments d’aprenentatges  compartits.

Iniciem un nou curs!

Benvinguts i benvingudes al curs 2020-21! Un curs una mica diferent dels altres,  amb un  gran repte  que entomem amb ganes i il·lusió: continuar  fent l’escola en la que creiem tot i seguir sempre les indicacions sanitàries.  Una escola que acull, que escolta, que observa, que cuida els petits detalls, que ofereix oportunitats, experiències, que fa dels infants els protagonistes…

Aquests primers dies ens anem coneixent a poc a poc, acompanyats de les famílies, es van creant els vincles afectius entre els infants i les seves educadores que permetran que els nens i nenes es sentin segurs i a gust a l’escola.

Pels infants que ja venien el curs passat són dies de retrobament amb els companys i mestres. 

Tenim un llarg camí per recórrer junts,  vivint experiències que ens ajudaran a créixer a tots plegats.

Bon estiu!

Finalitzem un curs que ha estat inusual i atípic, sense poder portar a terme moltes de les coses que teníem previstes.

Tots hem intentat adaptant-nos a una nova situació i, malgrat les limitacions, hem volgut seguir properes a tots/es vosaltres. Hem trobat molt a faltar els infants i la quotidianitat del nostre dia a dia a l’escola, que desitgem poder recuperar al setembre.

El dia 30 de juny, aprofitant que la situació ho permetia, vàrem fer un petit comiat amb els infants grans de l’escola i les seves famílies, ja que al setembre iniciaran una nova etapa. Va ser un retrobament molt esperat i emotiu per a tots, on els infants van poder gaudir dels seus companys, jugant al pati de l’escola i d’un berenar plegats.

A tots ells els desitgem un bon inici a P3 i a tots els altres dir-vos que us esperem amb moltes ganes i molta il·lusió per començar un nou curs.

Molt bon estiu a totes i tots!

Els infants tornen a sortir al carrer

Com ja sabeu, a partir del diumenge 26 d’abril, els infants poden sortir al carrer una estona cada dia acompanyats d’un adult i sempre seguint les indicacions que marca el Govern. Tot i que és una bona oportunitat, hem de tenir present que no tots els infants ho viuran de la mateixa manera. És important estar atents al seu llenguatge corporal, a les seves expressions i paraules, podria ser que algun infant no vulgués sortir o que, un cop al carrer, vulgués tornar cap a casa perquè no se sent del tot segur. Caldrà doncs, respectar el seu procés sense forçar… demà podem tornar a provar. 

L’adult ha d’explicar a l’infant, tenint en compte la seva edat, què podran fer al carrer, li ha de transmetre seguretat i procurar contestar de manera entenedora qualsevol pregunta que aquest li pugui fer.

És important que tots puguem gaudir d’aquests moments amb tranquil·litat.