El dia a l’escola s’organitza tenint en compte els moments de joc, de relació, d’experimentació, i, sobretot, de les rutines de la vida quotidiana: els àpats, el descans i la higiene personal, que són les que marquen el ritme de vida col·lectiva. Aquesta estructura, que es repeteix cada dia de forma similar, orienta i dona seguretat als infants.

No sempre es dona la importància que mereixen aquestes activitats quotidianes i sovint acaben prenent més protagonisme altres activitats planificades, ja sigui explicar un conte, una sortida, pintar…

Des d’un punt de vista pedagògic, sabem que aquests moments de vida quotidiana són rellevants perquè promouen el desenvolupament de les capacitats de l’infant i la seva progressiva autonomia, sempre que afavorim la seva participació en elles.

Cal donar temps a l’infant perquè pugui provar i equivocar-se, per aprendre a fer per ell mateix: agafar la cullera per menjar, rentar-se les mans, treure’s la roba per anar a dormir, etc. És partint de la pròpia acció que l’infant va assolint autonomia, amb la satisfacció que proporciona aconseguir fer les coses per un mateix i sentir-se competent.

Aquests moments també ens ofereixen l’oportunitat d’establir una relació més íntima, personalitzada, de confiança i complicitat, que ens ajuden a coneixe’ns millor i reforçar el vincle afectiu. L’adult acompanya l’infant anticipant-li el que farem, posant paraules a les seves accions, explicant-li el que esperem que faci i responent a les seves necessitats.

Tots els moments que compartim amb els infants, totes les activitats, totes les relacions, totes les cures tenen un gran valor educatiu.